«Aplicar les normes del taxi a Blablacar seria com intentar aplicar el dret de cuixa a Meetic»
Al segle XIX els treballadors del tèxtil, davant la por de quedar-se sense feina,varen protagonitzar diferents episodis de violència contra la nova maquinària; fa pocs anys les discogràfiques van aconseguir tancar Napster. Ara sabem que varen ser victòries inútils: la roba que portem està feta per telers encara molt més productius que els cremats i la música ha deixat de vendre’s en format físic.
Internet ha reduït tant el cost de posar en contacte l’oferta i la demanda que serveis entre particulars inviables de conciliar només fa deu anys, ara és possible de fer-ho. Existeixen serveis de lloguer o intercanvi de cases, habitacions, compartir viatges, petites reparacions o serveis domèstics.
Sectors com l’hoteler i el taxi ja han posat el crit al cel per competència deslleial.Fins ara les barreres d’entrada, en algun cas monopolístiques, els protegien de la competència. Els arguments emprats són bàsicament dos:
Qualitat del servei. Els sectors que més es queixen són dels més regulats. Aquesta regulació ha incorporat obligacions que han incrementat el nivell del servei a un cost que no els compensa, a alguns clients, i que estan disposats a renunciar-hi; i generen una nova demanda que havia estat eliminada anteriorment amb les normatives.
Evasió fiscal. L’altre gran argument és l’evasió fiscal. I aquí torna a ser un gran error atacar les plataformes, ja que poden acabar passant a la clandestinitat com va passar amb la música. En canvi, podrien convertir-se en un col·laborador de l’Administració si identifiquessin els conductors i els apliquessin algun tipus de retenció.
Serveis com Airbnd, Blablacar, Uber o similars són aquí per quedar-se. Les ciutats que els foragitin seran menys atractives per al turisme i els negocis: una pèrdua de competitivitat que poques ciutats poden permetre’s. Aplicar les normes del taxi a Blablacar seria com intentar aplicar el dret de cuixa a Meetic.
Internet ha reduït tant el cost de posar en contacte l’oferta i la demanda que serveis entre particulars inviables de conciliar només fa deu anys, ara és possible de fer-ho. Existeixen serveis de lloguer o intercanvi de cases, habitacions, compartir viatges, petites reparacions o serveis domèstics.
Sectors com l’hoteler i el taxi ja han posat el crit al cel per competència deslleial.Fins ara les barreres d’entrada, en algun cas monopolístiques, els protegien de la competència. Els arguments emprats són bàsicament dos:
Qualitat del servei. Els sectors que més es queixen són dels més regulats. Aquesta regulació ha incorporat obligacions que han incrementat el nivell del servei a un cost que no els compensa, a alguns clients, i que estan disposats a renunciar-hi; i generen una nova demanda que havia estat eliminada anteriorment amb les normatives.
Evasió fiscal. L’altre gran argument és l’evasió fiscal. I aquí torna a ser un gran error atacar les plataformes, ja que poden acabar passant a la clandestinitat com va passar amb la música. En canvi, podrien convertir-se en un col·laborador de l’Administració si identifiquessin els conductors i els apliquessin algun tipus de retenció.
Serveis com Airbnd, Blablacar, Uber o similars són aquí per quedar-se. Les ciutats que els foragitin seran menys atractives per al turisme i els negocis: una pèrdua de competitivitat que poques ciutats poden permetre’s. Aplicar les normes del taxi a Blablacar seria com intentar aplicar el dret de cuixa a Meetic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada