«El problema d’acceptar contraofertes és que des aleshores quedes a les seves mans»
Fa mesos que parles amb el director de l'oficina,
li demanes que et rebaixi les comissions sense èxit; ja t’has decidit,
vas a l’oficina, dónes ordre de cancel·lar les targetes i traspassar tot
el saldo a un altre banc, surts de la oficina alliberat, has fet el que
havies de fer, feia mesos que et feien passar amb cançonetes. Encara no
has arribat a casa, reps una trucada del delegat, que no te les
rebaixa, les comissions, sinó que te les treu…
Saps que no trobaràs una casa millor, però vas cometre l’error d’exterioritzar-ho i el propietari ho ha aprofitat per no abaixar-te ni un euro en el preu; finalment has desistit, és un disbarat, no val el que en demanen, els has dit que ho deixes córrer i, oh, sorpresa!, això ha desbloquejat la negociació i han fet una rebaixa substancial que la trobes insuficient, però és raonable i la pots pagar…
Fa anys que treballes bé per a l’empresa, no has rebut mai cap reconeixement de categoria ni increment de sou, això ha fet que comencessis a buscar alternatives i, quan les has trobat i els has dit que marxaves, et fan una contraoferta…
La teva tarifa telefònica t’està sagnant… Quan intentes canviar de companyia…, xan!
Bé el títol no és correcte del tot, les contraofertes sempre són bones, ja que obren un nova opció, i poder triar entre més opcions sempre és bo. El que es qüestiona és si és bo d’acceptar.
El problema d’acceptar contraofertes és que des aleshores quedes a les seves mans; desapareix, per altra part, tot incentiu a tractar-te justament, sempre li quedarà l’opció d’arreglar-ho quan facis l’ultimàtum i mentrestant pot continuar esprement al màxim el client, el comprador, el treballador…
Cada cas és un món; però, a l’hora d’avaluar una contraoferta veiem clarament que depèn si hem de continuar tenint tractes amb l’altra part o si és una relació puntual que no tindrà continuïtat, i això és vàlid per a les relacions entre persones, empreses o països.
Saps que no trobaràs una casa millor, però vas cometre l’error d’exterioritzar-ho i el propietari ho ha aprofitat per no abaixar-te ni un euro en el preu; finalment has desistit, és un disbarat, no val el que en demanen, els has dit que ho deixes córrer i, oh, sorpresa!, això ha desbloquejat la negociació i han fet una rebaixa substancial que la trobes insuficient, però és raonable i la pots pagar…
Fa anys que treballes bé per a l’empresa, no has rebut mai cap reconeixement de categoria ni increment de sou, això ha fet que comencessis a buscar alternatives i, quan les has trobat i els has dit que marxaves, et fan una contraoferta…
La teva tarifa telefònica t’està sagnant… Quan intentes canviar de companyia…, xan!
Bé el títol no és correcte del tot, les contraofertes sempre són bones, ja que obren un nova opció, i poder triar entre més opcions sempre és bo. El que es qüestiona és si és bo d’acceptar.
El problema d’acceptar contraofertes és que des aleshores quedes a les seves mans; desapareix, per altra part, tot incentiu a tractar-te justament, sempre li quedarà l’opció d’arreglar-ho quan facis l’ultimàtum i mentrestant pot continuar esprement al màxim el client, el comprador, el treballador…
Cada cas és un món; però, a l’hora d’avaluar una contraoferta veiem clarament que depèn si hem de continuar tenint tractes amb l’altra part o si és una relació puntual que no tindrà continuïtat, i això és vàlid per a les relacions entre persones, empreses o països.
publicada a www.reusdiari.cat