dimarts, 2 d’octubre de 2012

El fris de Pinell de Brai i el “cost enfús”

Article publicat a www.delcamp.cat



Explicaré una història per il·lustrar el dilema en que es troben molts gestors avui dia. Els fets fan referència a la construcció del celler cooperatiu de Pinell de Brai de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, també conegut com la catedral del vi.
Es van passar de pressupost i la cooperativa va quedar en una situació difícil i la junta avergonyida va amagar les rajoles del fantàstic fris de ceràmica que envolta el celler, tot i haver-les pagat, per evitar les crítiques dels socis. La història acaba l’any 1949 en què finalment les rajoles fetes 30 anys abans són col·locades al seu lloc. Segurament ara són el principal atractiu del celler i reporta beneficis a la cooperativa, via prestigi de marca, i al municipi, via visites turístiques.
El dilema del cost enfús, traducció personal de “Sunk Cost”, fa referència a al fet que si, a l’hora de decidir si continuar o no  un projecte, has de tenir en compte els costos en què ja has incorregut i no podràs recuperar encara que l’aturis.
Si la junta hagués conegut el dilema, segurament hauria col·locat les rajoles on corresponia des d’un primer moment i el petit cost d’aquesta col·locació s’hauria recuperat gaudint dels beneficis immaterials del fris durant 30 anys. O potser n’eren conscients, però van prendre la decisió en defensa pròpia, posant els seus interessos per davant de l’interès col·lectiu.
M’agradaria saber quans frisos tenim amagats a les golfes d’empreses, entitats i institucions del país; Ja sigui per vergonya que la seva posada en marxa destapi la magnificència d’altres temps o perquè sempre és més fàcil aturar inversions que reduir despesa corrent, tot i la rendibilitat evident de la inversió.


@angelRAONIA
Consultor Freelance a Raonia Solucions 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada